Segons el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la justícia és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret.
Si això és així per què percebem que moltes vegades la justícia no és justa. No ho és en l’origen, no ho és en com s’interpreta o no ho és en com s’aplica?
El que he tractat de fer en l’obra “Esmorzar de Justícia” es emmirallar a les institucions públiques de la meva ciutat, Badalona, en com és percebuda la tasca que fan i que a priori es considera legítima.
Què passaria si apliquéssim en una cosa tant quotidiana pels funcionaris públics com l’entrepà de mig matí la mateixa subjectivitat que sembla que s’aplica sobre les lleis i les normes?
Per fer-ho hem agafat les valoracions fetes per la ciutadania a Google de la Delegació d’Hisenda de Badalona, els Jutjats de Badalona, l’institut Nacional de la Seguretat Social i les Oficines Municipals i el resultat ha estat (gener 2020) de 2,8 sobre 5.
Quin seria l’entrepà que amb aquesta valoració hauria d’entregar qualsevol restaurador si apliqués el mateix criteri subjectiu que sembla que patim els ciutadans amb la justícia?
De la mateixa forma que el nostre entrepà és millorable, sembla que per la ciutadania l’aplicació de normes i lleis també ho és.
Gràcies per la vostra tasca i per fer que el nostre entrepà en breu es converteixi en un de pernil de gla amb pa amb tomàquet i oli d’oliva. Bon profit!